Història del Zen
Comprenem moltes coses però no ens comprenem a nosaltres mateixos. Què fem en aquest mon? Qui som?
Fa 2.600 anys (s. VI aC) a l’Índia, Siddharta Gautama també anomenat Shakyamuni i que després va esdevenir Buda, es preguntava per què els éssers emmalalteixen, envelleixen i finalment moren en una roda sense fi. Quin sentit té això, que fa les persones infelices?
Amb la determinació de trobar una resposta, un matí mentre estava meditant en la postura del lotus, va comprendre la seva ment. Es va adonar que tot és cosa de la nostra ment. Es va adonar que quan apareix la ignorància apareix la ment. Quan apareix la ment, apareix el desig. Quan apareix el desig apareix la vida i la mort, l’anar i el venir, la felicitat i l’angoixa.
El Zen remonta a aquesta experiència del despertar de Buda (Buda vol dir “despertar” en sànscrit). Despertar a les coses i fenòmens d’aquest món tal i com són, abans de jutjar-los i de crear separacions i distincions entre ells i nosaltres.
Després de mil anys d’implantació a l’Índia, el monjo Bodhidharma va portar el Zen a la Xina el segle V dC, on el Zen va desenvolupar la seva originalitat i la puresa de la pràctica.
El segle XIII, el monjo japonès Dogen Zenji (1200-1253), després de fer una estada en Xina, va portar el Zen Soto (una de les grans branques del Zen junt amb la branca Rinzai) a Japó. Dogen Zenji va aportar al Japó l’ensenyament de Zazen (“Za” vol dir “seure”, “Zen” vol dir “meditació”), la meditació silenciosa en la postura de Buda, sense fer res d’especial, sense buscar el despertar. La seva obra cabdal és el Shobogenzo (El Tresor del Veritable Ull del Dharma), escrita des del 1231 fins a la seva mort. El Shobogenzo és una gran obra filosòfica i religiosa universal, no només del Japó medieval.
A principis dels any 60 diversos monjos japonesos van començar a arribar a Occident, primer als Estats Units i després a Europa, amb la missió de difondre el Zen.
El 1967 el monjo japonès Taisen Deshimaru (1914-1982) va arribar a París enviat pel seu mestre Kodo Sawaki. Aviat va reunir al seu voltant un bon nombre de practicants del Zen i el 1980 va fundar el primer temple Zen Soto a Europa, La Gendronnière, al sud de París, d’on depenen avui dia nombrosos dojos, inclòs el Dojo Zen de Girona Sansuikyo. La Gendronnière és la seu de l’Associació Zen Internacional fundada pel mestre Deshimaru el 1970.
Què es el Zen?
El Zen és una branca del budisme Mahayana, que essencialment és la pràctica de Zazen, la meditació assseguda, immòbil, en silenci, plenament concentrats en la postura, la respiració i amb l’actitud justa de la ment i que no s’interessa en refinaments doctrinals. El budisme zen és minimalista i determinat.
“Les flors cauen encara que les estimem, les males herbes creixen encara que les odiem”
El Zen és acceptar la impermanència de totes les coses sense aferrar-se a res, sense rebujar res.
Mestre Dogen Zenji (1200-1253
“Si algú us pregunta què és el Zen, no cal que obriu la boca per a explicar-li. Mostreu només tots els aspectes de la postura. Llavors el vent de primavera bufarà i farà que s’obri la meravellosa flor del pruner”
Mestre Daishi Sokei (1290-1366)
D’on venim
El Zen data de l’experiència del Buda Shakyamuni que va arribar a la il.luminació en la postura de Zazen a l’Índia el segle V aC. Aquesta experiència ha estat transmesa ininterrompudament de mestre a deixeble formant un llinatge de mestres que remonta recentment al mestre Taisen Deshimaru, qui va rebre aquesta pràctica de Kodo Sawaki, qui la va rebre del seu propi mestre i així fins a Buda i en la que els successors de Buda s’han certificat els uns als altres. Així, quan practiquem el Zen, participem de la mateixa experiència que tots els budes i patriarques, més enllà de les seves característiques personals.
El Zen no implica cap devoció a Buda. L’estàtua de Buda que hi ha al dojo no representa una divinitat, sinó la pràctica mateixa de Zazen. No hi ha Zen sense la pràctica de Zazen que és la pràctica de Buda, la persona desperta. Cadascú, practicant com ell, refà el mateix camí, a la seva manera. Buda no fa més que mostrar el camí, la Via.
El Zen no és una teoria, ni una metafísica, sinó una pràctica que implica la totalitat del cos i de la ment. La pràctica de la meditació en la tradició Zen és un camí profund que busca l’experimentació directa de la realitat a través del silenci i la contemplació.
Buda no ha transmès cap revelació trascendent ni ha demanat als seus deixebles de ser creients. Buda recomana que fem per nosaltres mateixos l’experiència del seu ensenyament. La pràctica del Zen s’ha d’experimentar concretament. Ningú no pot despertar a una altra persona. Cadascú es desperta a si mateix.
La Via del Zen no requereix cultivar res, n’hi ha prou amb no contaminar-la amb els artificis i il.lusions que crea una ment inestable.
Mestre Baso
El camí per a comprendre directament la Via del Zen és la ment de cada dia, una ment desprovista d’artificialitats, de judicis subjectius, d’aferrament i de rebutjos.
Recursos
- Seu de l’Escola Zen Soto a Japó
https://www.sotozen.com/spa/index.html
- Lectures per a principiants
https://abzen.eu/wp-content/uploads/2023/09/ABZE-Livres-sur-le-zen-ES.pdf
- Webs que proposen recursos bibliogràfics sobre el Zen