Taisen Deshimaru (1914-1982)

Taisen Deshimaru descendeix d’una família de samurais dels voltants de Saga a l’illa de Kyushu, la més meridional de l’arxipèlag japonés.

 Taisen Deshimaru es va casar, va tenir tres fills, va fer una carrera d’economista i va esdevir un home de negocis.

Als vint-i-dos anys, Taisen Deshimaru va trobar el monjo errant Kodo Sawaki, un dels grans reformadors del Zen al Japó, i tot seguit va esdevenir deixeble seu. 

Taisen Deshimaru va voler esdevir monjo però el seu mestre Kodo Sawaki li va refusar l’ordinació i el va encoratjar a seguir en la vida secular, cosa va fer durant trenta anys. Calia que primer visqués la vida.

El 1965, però, poc abans de morir, Kodo Sawaki el va ordenar monjo.

Dos anys després de la mort del seu mestre, Taisen Deshimaru va marxar cap a París on va arribar el 1967 i des d’aleshores es va dedicar totalment a l’ensenyament de la meditació Zen. En pocs anys va introduir el veritable Zen a Europa, no pas a través d’ensenyaments erudits, sinó per la pràctica de la meditació Zen: Zazen. Va fondar nombrosos llocs per a la pràctica de Zazen, va traduir i publicar els textos fonamentals del Zeni i va crear l’Associació Zen Internacional (AZI). Al voltant seu aviat es va agrupar un nombrós grup de practicants.

El 1970 va rebre la transmissió del Dharma i va ser confirmat per les autoritats del Zen al Japó en la seva missió de difusió del Zen a Europa.

La seva missió a Europa va culminar amb la fundació del Temple Zen de la Gendronnière el 1979, al sud de París (Blois).

Va morir el 30 d’abril de 1982 a Tokyo havent deixat la tradició Zen ben establerta a Europa.

Els seus deixebles més propers, esdevinguts els seus successors, continuen a perpetuar el seu ensenyament.