Kodo Sawaki (1880-1965)

Als cinc anys, Kodo Sawaki va perdre la seva mare i a vuit anys el seu pare. Va ser adoptat per un amic del seu oncle, un home “que només creia en el tabac i el sexe”. Als tretze anys, Kodo Sawaki havia de treballar per menjar. Va esdevenir un guarda a sou dels jugadors en un districte de joc. Quan va veure la mort d’un vell en un prostíbul, es va avergonyir de la seva manera de viure.

Ajudat per una família generosa, va decidir esdevenir monjo, però el sacerdot shinshu (escola de la Terra Pura), a qui s’havia adressat, li va aconsellar d’anar cap al Zen. Als setze anys va anar a peu a Eihei-ji, el principal monestir Zen Soto a Japó. Li va costar molt fer-s’hi admetre, fins i tot com ajudant de cuina, i així es va iniciar al Zen. Després va portar una vida errant i va rebre l’ordinació de Sawade Koho Osho, cap d’un temple de Kyushu.

Durant la guerra xino-japonesa del 1904-1905 Kodo Sawaki va ser tan greument ferit que, tingut per mort, va ser tirat en una fosa on el van trobar pocs dies després. A vint-i-nou anys va començar estudis de filosofia a l’escola de Horyu-ji, a Nara, després va esdevir assistent al temple de Yosen-ji. Quan es va adonar que la pràctica de Zazen havia quasi desaparegut a Japó, es retirà desil.lusionat en una ermita abandonada on va viure durant uns anys, fent Zazen dia i nit i estudiant el Shobogenzo del mestre Dogen.

De retorn a la societat, va assumir diferents funcions en diversos temples. Va ser instructor de Zen a la universitat búdica de Komazawa el 1935, després godo (encarregat dels monjos) a Soji-ji, el segon gran monestir Zen Soto. Però aquell a qui després s’anomenaria “Kodo el sense casa”, perquè refusava instal.lar-se en un temple i viatjava sempre sol, va ser sobretot un monjo errant a la manera d’abans. Ensenyava allà on li demanaven, donava conferències tant a les universitats com a les presons, feia fer Zazen als laics com als monjos.

Kodo Sawaki va esdevenir molt popular, sobretot després de la guerra, i va ser considerat ben aviat com el restaurador del veritable Zen. Als vuitanta-tres anys va caure greument malalt i va haver de retirar-se a Antai-ji a Kyoto, temple que ell havia convertit en un lloc de pràctica pura. Allí va morir el 21 de desembre del 1965.

Jacques Brosse, Les maîtres zen, 1966, Albin Michel, p. 309