El mestre Dogen

El 1227, poc després de tornar al Japó des de la Xina, Dogen va escriure el Fukanzazengi (Principis universals per a la pràctica de zazen) . En aquest text Dogen fa un seguit de recomenacions sobre la pràctica de zazen, la pràctica que és ella mateixa la realització del despertar. El 1242 Dogen va refer aquest text integrant el seu propi aprofondiment de la pràctica. Aquest és el text que avui encara es recita als dojo. El 1243 va escriure un altre text sobre zazen, el Shobogenzo Zazengi. Es un text més curt que el Fukanzazengi i orientat a la pràctica de zazen.

SHOBOGENZO 

Dogen va escriure la seva obra cabdal, el Shobogenzo, el 1243. Es una

Zanzen és zazen (zanzen, es tradueix com “la pràctica del zen”; “zan” vol dir reunir-se al voltant d’un mestre per a la pràctica de zazen). Per fer zazen, cal un indret tranquil. Esteneu una estora gruixuda. No deixeu entrar corrents d’aire, la pluja o la rosada. Protegiu el lloc on us asseieu. Mantingueu-lo net. Els antics savis s’asseien en un seient de diamants o sobre una gran roca estable, recoberts d’una espessa capa d’herba. Dia i nit, el lloc on us asseieu ha d’estar ben il.luminat. És essencial mantenir-lo calent a l’hivern i fresc a l’estiu.

En zazen, abandoneu tota preocupació, tot compromís, i poseu tot negoci al marge. Zazen no és pensar en el bé o el mal. No és un esforç conscient, no és la contemplació. No desitgeu esdevenir un Buda. Abandoneu tota distinció entre estar assegut i estar estirat. Beveu i mengeu amb moderació. No perdeu el temps i feu zazen sense dubtar com apagaríeu un foc sobre el vostre cap. A la muntanya Huang-Mei, el cinquè patriarca Konin es va consacrar a zazen excloent qualsevol altra activitat.

Quan feu zazen porteu el vostre kesa. Utilitzeu un zafú, coixí rodó farcit de kapok (miraguà). El zafú no ha de sobre sortir per sota les cames, sinó que ha d’estar al mig del punt on les cames es creuen, de manera que les cames reposin sobre el zafuton (petit futon) i la base de la columna vertebral recolzi sobre el zafú. Aquest és la manera com s’han assegut tots els Budas i patriarques per fer zazen.

Asseieu-vos en la postura del mig-lotus o del lotus complet. En la postura del lotus poseu el peu dret sobre la cuixa esquerra, i el peu esquerra sobre la cuixa dreta. La part superior dels dits dels peus ha de reposar sobre les vostres cuixes. No hi ha cap derogació a això. En canvi, en la posició del mig-lotus poseu simplement el peu esquerre sobre la cuixa dreta.

Els vostres hàbits no han de ser ajustats i han d’estar nets i ben disposats. Poseu la mà dreta sobre el peu esquerre i la mà esquerra, amb el palmell girat cap al cel, sobre la mà dreta. Les punten dels polzes es toquen lleugerament. Ell tall de les mans està en contacte amb el baix ventre, amb els polzes junts a l’alçada del melic.

Asseieu-vos en una postura vertical correcta, no us decanteu ni cap a la dreta, ni cap a l’esquerra, ni endavant, ni endarrere. Procureu que les orelles estiguin en un mateix pla vertical que les espatlles i el nas a la vertical del melic. Poseu la punta de la llengua contra el paladar i respireu pel nas. Els llavis i les dents estan tancats, els ulls no estan ni tancats, ni oberts, sinó aclucats. Amb el vostre cos i la vostra ment disposats d’aquesta manera, expireu profondament.

Asseguts en zazen, silenciosos i immòbils, penseu a no pensar. Què és pensar a no pensar? Sense pensament. És l’art essencial de zazen. Zazen no és l’aprenentatge del zen. És la porta del Dharma de pau i de felicitat, la pràctica-realització sense màcula.